L'ABECEDARIU
a-b-c-ch-d-e-f-gu-h-i-l-ll-m-n-ñ-o-p-qu-r/rr-s-t-u-v-x(xe)-y(ye)-z.
*Con x escríbese xa, xe, xi, xo y xu, enxamás con una i en mediu (xabón, xelu, xoven, roxu...)
a-b-c-ch-d-e-f-gu-h-i-l-ll-m-n-ñ-o-p-qu-r/rr-s-t-u-v-x(xe)-y(ye)-z.
*Con x escríbese xa, xe, xi, xo y xu, enxamás con una i en mediu (xabón, xelu, xoven, roxu...)
SALUDAMOS
¡Bonos díes! ¡Bones tardes! ¡Bones nueches!
¡Ta llueu!
¡Bonos díes! ¡Bones tardes! ¡Bones nueches!
¡Ta llueu!
LOS DÍES DE LA SELMANA
llunes, martes, miércoles, xueves, vienres, sábadu y domingu.
LOS MESES DEL AÑU
xineru, febreru, marzu, abril, mayu, xunu, xunetu, agostu, setiembre, ochobre, payares y avientu.
LES ESTACIONES DEL AÑU
primavera, branu, seronda ya iviernu.
*Los díes, meses y estaciones escríbense con minúscula.
EL PREFIXU PER-
Ye lo mismo que mui, por exemplu: mui bien dizse tamién perbién: mui mal, permal; mui guapu, perguapu; perfeu, peraltu...
LA LL- INICIAL
lluna, llobu, lleer, llápiz, llargu, llunes, llibru, lleña...
LA F- INICIAL
fartucu, formiga, furacu, fumu, fabes, falar, faya, felechu...
*Los díes, meses y estaciones escríbense con minúscula.
EL PREFIXU PER-
Ye lo mismo que mui, por exemplu: mui bien dizse tamién perbién: mui mal, permal; mui guapu, perguapu; perfeu, peraltu...
LA LL- INICIAL
lluna, llobu, lleer, llápiz, llargu, llunes, llibru, lleña...
LA F- INICIAL
fartucu, formiga, furacu, fumu, fabes, falar, faya, felechu...
NOME MASCULÍN-NOME FEMENÍN
el gatu-la gata
el perru-la perra
el neñu-la
neña
SINGULAR-PLURAL NOMES MASCULINOS
el gatu-los gatos
el perru-los perros
el trasgu-los trasgos
SINGULAR-PLURAL NOMES FEMENINOS
la gata-les gates
la perra-les perres
la neña-les neñes
SINÓNIMOS-ANTÓNIMOS
Sinónimos signifiquen lo mesmo: banduyu=barriga, allegre=gayoleru...
Antónimos lo contrario: alta/baxa, llistu/tuntu, cerca/lloñe, llimpio/gocho...
SINÓNIMOS-ANTÓNIMOS
Sinónimos signifiquen lo mesmo: banduyu=barriga, allegre=gayoleru...
Antónimos lo contrario: alta/baxa, llistu/tuntu, cerca/lloñe, llimpio/gocho...
PRESENTE Y PASÁU DEL VERBU SER
Presente: Yo soi, tú yes, él/ella ye, nosotros/nosotres
somos, vosotros/vosotres sois y ellos/elles son.
Pasáu: Yo yera, tú yeres, él/ella yera, nosotros/nosotres
yéremos, vosotros/vosotres yéreis y ellos/elles yeren.
*P'alcordase: "Ye ye con ye".
LA –i FINAL
Soi, voi, toi, cai, mui, güei…
CONTRACIÓN EN + EL/LA/LO/LOS/LES = NEL/NA/NO/NOS/NES
Toi nel colexu. Los neños tan na cai. Naló no más fondo. Nos iviernos xela. La xente ta nes ventanes.
Toi nel colexu. Los neños tan na cai. Naló no más fondo. Nos iviernos xela. La xente ta nes ventanes.
CONTRACIONES
CON+ EL/LA/LO/LOS/LES= COL/COLA/COLO/COLOS/ COLES
El neñu ta col pá. Mancóse cola pelota. Xugó colo que pudo. Pásolo perbién colos collacios. Gárralo bien coles manes.
CONTRACIÓN EN+ESTI/ESI/AQUEL
Nesti, nesta, nesto, nestos, nestes.
Nesi, nesa, neso, nesos, neses.
Naquel, naquella, naquello, naquellos, naquelles.
LA DIÉRESIS
Güei, güevu, güertu, güeyu, magüestu, güelu, güesu…
MITOLOXÍA: EL BUSGOSU
Metá humanu metá castrón. Vive na viesca. Ye defensor de la natura y refuga a los lleñadores y cazadores.
PALLABRERU
colexu, dibuxu, cai Muyeres de la
paxa, naranxa, colloráu, mariellu, roxu, xuegu, xugar,
xuguete, mayestru, escolín, fueya, el neñu ye roxu, cascayu, güeyu, oreya, trabayar, perbién,
permal, el Trasgu, el Nuberu, furacu, préstame,
magüestu, antroxu, pá, ma, güelu,
güela, ñariz,
banduyu, almuerzu, xinta, xabón,
cascoxu, xaronca, ñube, xente, gochu, xabalín, esperteyu, coneyu, oveya, abeya,
yerba, matapioyos, banduyu, lenteyes, panoya, pita pinta, osu, raposu, llobu,
esguil, ñariz, oreyes, tíu, curuxa, raigañu, tueru, rames, faya,
carbayu, texu, catañal, raposu, esguil, melandru, llobu, osu, picatueru,
sacavera, caleya, teya, pegoyu…🕐
Pallabreru: l'osu, l'esbardu, el xabaril, xabalín o gochu montés, el rayón, el llobu, el llobatu, el raposu, la rapiega, el melandru, l'esguil, la llóndriga, el corcuspín o perrucuspín, l'esperteyu, el venáu, el corciu, el robezu, el gatu montés, el mur, la fuina de la papalba mariella, fuina de la papalba blanca, la mustadiella, la xineta, el furón, la mustadiella blanca (armiñu). El raitán, el glayu, la pega, el cuervu, el picatueru, el malvís o zarzal, el ferre, l'aigla, la curuxa, el curuxón, el gallu montés o faisán, la utre. La sacavera, l'esculibiertu o l'escolanciu o l'escalamuertu o l'alagüezu o l'escalagüertu, la xaronca, el sapu, la llagartesa, la culiebra. El texu, el carbayu, la faya, el carrascu o l'acebu o'l xardón, la castañal o castañar, l'ablanal o ablanar, el o la nozal, el o la pumar o mazanal, la figar o figal, la cerezal o zrezal, el pinu, el marmiellu, l'artu les mores. Madreñes, corchu, cesta / cestu, tayuela / tayuelu, duerna / duernu, gaita, lleña, pionza, pandereta / panderu, oriciu, castañéu, morgaza, tambor, amagostar, cortín, mazana, pumar, pumarada, llagar, duernu, pisar, mayar, mayu, magaya, pipa, tonel, sidra'l duernu, sidra, espicha.
0 comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.